Qui sóc

Pep Molist (Manlleu, 1965). Sóc bibliotecari i he treballat sempre en àrees infantils de diverses biblioteques públiques, actualment a la Biblioteca del Casino de Manresa. La feina i l’afició per la lectura m’han portat a tibar diversos fils del binomi format per llibres i infants: a llegir literatura per a infants i joves; a recomanar-la, com a bibliotecari i com a crític -col·laboro a El País i he dirigit, juntament amb en Joan Portell, la revista Faristol, especialitzada en literatura infantil i juvenil-; i també a escriure’n. Al 2003, vaig guanyar el Premi Rovelló d’assaig sobre literatura infantil i juvenil amb l’obra Els llibres tranquils: el curs de la vida a través de la literatura infantil (ed. Pagés, 2004. Que més tard fou publicada en castellà per Anaya, 2006). Al 2008 vaig publicar una altra obra d’assaig amb el títol Dins del mirall: la literatura infantil i juvenil explicada als adults (Graó, 2008).

Quant a literatura infantil, en aquests moments, compto amb més de 70 obres publicades, la major part d’elles adreçades a infants de tres a set anys: allò més popular són els contes de la sèrie de la vaca Plis Plau (2005-2013), però també Sorra a les sabates (Combel, reed. 2013), Llàgrimes de cocodril (Baula, 2004), o La Moli i la Doli (Barcanova, 2010)… El 2007, vaig guanyar el Premi Hospital Sant Joan de Déu de conte infantil amb Dos fils (La Galera, 2007) i el Premi Parcir d’Àlbum il·lustrat amb El senyor sol i la senyora eriçó (L’Albí, 2007). També compto amb obres adreçades a infants a partir de 7 anys, com ara: Pet de llop (Barcanova, 2003), El dit d’Ariadna (Cruïlla, 2012), Ricard, el del forat negre (Animallibres, 2013), El petó de Lili Marleen (Barcanova, 2014), La dona que menjava mitjons (Baula, 2015), o bé, Les enigmàtiques fotos del senyor Clarissa (Animallibres, 2017).