Qui sóc

Pep Molist (Manlleu, 1965). Sóc bibliotecari i he treballat sempre en àrees infantils de diverses biblioteques públiques, actualment a la Biblioteca del Casino de Manresa. La feina i l’afició per la lectura m’han portat a tibar diversos fils del binomi format per llibres i infants: a llegir literatura per a infants i joves; a recomanar-la, com a bibliotecari i com a crític -col·laboro a El País i he dirigit, juntament amb en Joan Portell, la revista Faristol, especialitzada en literatura infantil i juvenil-; i també a escriure’n. Al 2003, vaig guanyar el Premi Rovelló d’assaig sobre literatura infantil i juvenil amb l’obra Els llibres tranquils: el curs de la vida a través de la literatura infantil (ed. Pagés, 2004. Que més tard fou publicada en castellà per Anaya, 2006). Al 2008 vaig publicar una altra obra d’assaig amb el títol Dins del mirall: la literatura infantil i juvenil explicada als adults (Graó, 2008).

Quant a literatura infantil, en aquests moments, compto amb més de 80 obres publicades, la major part d’elles adreçades a infants de tres a set anys: allò més popular són els contes de la sèrie de la vaca Plis Plau (2005-2013), però també Sorra a les sabates (Combel, reed. 2013), Llàgrimes de cocodril (Baula, 2004), o La Moli i la Doli (Barcanova, 2010)… El 2007, vaig guanyar el Premi Hospital Sant Joan de Déu de conte infantil amb Dos fils (La Galera, 2007) i el Premi Parcir d’Àlbum il·lustrat amb El senyor sol i la senyora eriçó (L’Albí, 2007). També compto amb obres adreçades a infants a partir de 7 anys, com ara: Pet de llop (Barcanova, 2003), El dit d’Ariadna (Cruïlla, 2012), Ricard, el del forat negre (Animallibres, 2013), El petó de Lili Marleen (Barcanova, 2014), La dona que menjava mitjons (Baula, 2015), o bé, Les enigmàtiques fotos del senyor Clarissa (Animallibres, 2017).

Com a crític i/o divulgador de literatura infantil també compto amb els seus guardons:

  • Premi Atlàntida 1991 a les pàgines de Llibres del diari Segre que vam iniciar quatre bibliotecaris de les terres de Lleida: Lourdes Baulies, Montse Comajuncosas, Josep Sebastià Oms i jo mateix.
  • Premi Aurora Díaz-Plaja 2002 per l’article aparegut al suplement Quadern del diari El País: Observa, compara i tria. Alfabet incomplet de la LIJ catalana

 

El 14 d’abril de 2022, El senyor Ramon publicava aquest article a la secció Qui no coneix de la revista El Pou de la Gallina. https://www.elpou.cat/noticia/4441/pep-molist-llegir-se-apren

“Ara direu els més estrictes jutges d’aquesta secció: «En Pep Molist és de Manlleu!». Entesos. Però no és veritat que el coneix mig Manresa? Que els orígens osonencs no li esmussin cap dels mèrits! El Pep viu i escriu a Manresa –i com que treballa a la biblioteca del Casino des de fa vora vint anys, qui deu quedar que no l’hagi tractat? Pep Molist i Sadurní (1965) va néixer a la riba del Ter, en un barri popular on tothom es feia amb tothom, i la canalla es passava el dia al carrer. Els pares, vinculats tots dos al tèxtil, el van fer créixer amb la seva germana com dos infants feliços. Anava a escola i practicava l’atletisme –i no era una broma, que entrenava fort i anava cada dia al Club Atlètic de Vic després de classe. Als setze anys ja volava en una vespa amunt i avall, amb la ferma voluntat d’esdevenir un campió. I va ser amb el somni de ser professor d’educació física que es va inscriure a l’institut, dubtant fins al darrer moment d’incorporar-se a la formació professional, emulant la mecànica tèxtil del pare! La resta va precipitar-se sola: una bona mestra de literatura l’anima a llegir i en descobreix el gust. Hi podem afegir la mare bibliotecària d’un amic del mateix carrer i –l’atzar fa tantes giragonses…– una lesió que li fa replantejar el paper de l’esport! I ja tenim el Pep a Barcelona, estudiant Biblioteconomia i Documentació, amb una beca de bibliotecari a la Facultat d’Arquitectura perquè l’economia familiar no ha deixat mai de ser humil. I en acabat, un company de Lleida li parlarà d’una plaça a la biblioteca de Balaguer. Una plaça de biblioteca infantil! El Pep s’hi llença, sense conèixer ningú a Ponent ni cap altra voluntat que no sigui la de treballar. Quin canvi! A Balaguer fa la descoberta d’un món que ja no ha abandonat –la literatura infantil i juvenil. I de retop, en una festa a Lleida, fa caps amb Rosa Capdevila, que resulta ser una manresana… Falta poc per trobar-los instal·lats entre nosaltres! Però abans el Pep, per acostar-se, agafa plaça a la biblioteca de Terrassa i s’hi estarà dotze anys. I ara sí, no ha parat de llegir mai, però des d’aleshores que també escriu: el primer llibre és del 94, el segon del 2000. I el món s’accelera: avui ja té més de 80 títols publicats. Arribar a la biblioteca del Casino serà, doncs, la seva Ítaca: des de 2005 no només atendrà la secció infantil sinó que fa equip per a la seva dinamització, amb ofertes extraordinàries com L’hora del conte, un any i un altre, d’octubre a juny. «O les primeres setmanes del llibre infantil, amb el malaguanyat Josep Maria Aloy, un dels primers manresans amb qui em vaig fer». De caràcter reservat, és un home metòdic i prolífic, treballador incansable i d’una afabilitat manifesta: si de jove començà al diari Segre la crítica de llibres, avui el trobareu a les pàgines del quadern setmanal d’El País i col·laborant a la revista Faristol, de la qual fou director. Ha rebut premis i reconeixements que recull, ordenats, la Viquipèdia. I no para de voltar arreu del país, amb xerrades i presentacions, mentre defensa el paper de les biblioteques, «que fan una feina brutal i són un recurs singular enmig de la nostra societat capitalista». Els resultats potser no són palpables immediatament, però, amb les llibreries i la tasca dels mateixos autors, el Pep està convençut de trenar un futur millor. Perquè llegir ens fa millors i ens fa més lliures –i encara més si des de xics trobem espais per fer-ho i compartir-ho!”