Tocar el cel amb els dits

Autor: Molist, Pep
Il·lustracions: Inaraja, Christian
Editorial: Jollibre
Col·lecció:
Any de publicació: 2020
Llengua: Català
Poesia infantil

Tocar el cel amb els dits i un grapat de somnis més és un recull de poemes al voltant de somnis diversos, molts dels quals són frases fetes.

Entre d’altres: Escampar la boira, Remenar les cireres, Córrer com el vent, Dormir com una marmota…

Fragment de crítica de Moisés Selfa a la revista Faristol:

“Cal destacar d’aquest poemari el lèxic usat per Molist. Es tracta d’un conjunt de mots quotidians, fàcils en general i imprescindibles per a aquell lector inicial que va agafant el gust per la lectura. Cada mot és el nucli central del poema i és aquí on apareixen noms d’animals com el gos, el colom, el ratolí, la marmota … i accions com xerrar, bufar, escoltar i tenir. No cal dir que la bona poesia és aquella que, entre altres aspectes, està construïda amb un lèxic que resulta adient al jove lector.”

https://www.clijcat.cat/faristol/critica/Tocar-el-cel-amb-els-dits

 

Fragment del comentari La porta de la poesia de Jordi Cervera a Reusdigital.cat:

“Tocar el cel amb els dits seria precisament el punt contrari de tot això, una proposta ben feta, ben escrita i ben estructurada que agafa com a base els somnis passats una mica pel sedàs de les frases fetes. Xerrar pels descosits, remenar les cireres, tenir el cap ple de pardals, ser un ratolí de biblioteca, tenir tot el temps del món o esmunyir-se com una anguila li serveixen al Pep Molist com un meravellós vehicle per poder entrar en cinc espais de somni: anar, fer, sentir, ser i tenir.

I una vegada a l’interior d’aquest univers de somni el que fa és dibuixar uns poemes intel·ligents, subtils, ben treballats i ben escrits, peces amb fons i amb forma que es poden convertir sense problemes en portes obertes a un gènere que sempre s’ha mirat amb recel i un punt de desconfiança. Els més joves i els una mica menys joves es poden veure arrossegats amb facilitat pels versos de Molist i així aconseguir una cosa complicada, que la poesia resulti un gènere agradable, de fàcil lectura i que no acabi convertida en un ogre esquerp i críptic, facilitant així el seu rebuig immediat.”

reusdigital.cat/noticia/92653/dos-punts/la-porta-de-la-poesia