Arròs de cementiri… amb principis!

Aquest és un dels articles que vaig publicar el 2013 al blog de Llibres el replà i que més èxit i més lectors ha obtingut. És per aquest motiu que he decidit, reproduir-lo en aquest racó:

Fa alguns dies, Ana Díaz-Plaja –professora de la Facultat de Formació del Professorat de la UB- afirmava que el dia de Sant Esteve, la seva tia, l’Aurora Díaz-Plaja -bibliotecària i escriptora que enguany hauria fet cent anys i que al llarg de la seva vida no es va cansar mai de proclamar el Llegir per fer llegir–, convidava a dinar a la família i els posava a taula un misteriós plat anomenat arròs de cementiri.

Ella va assegurar que anava de veres, que se’n podia trobar la referència a l’enciclopèdia, i que no era fruit de les fantasies d’una tieta estrafolària ni d’un efecte tardà del dia de Tots Sants. Un arròs de cementiri és, en realitat, un plat elaborat amb sobres diverses, amb ingredients que hom té a mà a l’hora de cuinar.

Partint d’aquesta suggeridora idea i d’una galipàndria gegantina que m’ha tingut set dies sense poder sortir al carrer, avui he decidit cuinar-vos un arròs literari de cementiri, elaborat amb uns quants i diversos principis d’obres literàries, amb diferents entrants picotejats d’aquí i d’allà de les prestatgeries del meu atrotinat 1r 2a.

Diuen que l’inici d’una obra és cabdal per captar l’atenció del lector, per ficar-se’l a la butxaca i perquè continuï endavant. Ho era en la narració oral –i d’aquí el munt de formules existents per a iniciar els contes, que van molt més enllà del Hi havia una vegada…– i, també en els primers llibres manuscrits, on les caplletres il•luminades et captivaven primer i et submergien després en la lectura. I ho segueix sent ara, en qualsevol obra de ficció.

Jo, per exemple, tinc la mania, quan passejo per una llibreria o biblioteca, de llegir-me les primeres frases dels llibres, a més a més, és clar, d’estudiar-me amb atenció la coberta i la contracoberta. És un dels aspectes més determinants per escollir una lectura.

Entre d’altres, l’inici d’una obra és clau per:

1. Situar-te en el lloc i en el temps de la novel•la,

En els confins d’una petita ciutat sueca hi havia un hort exuberant, i al bell mig una casa de camp. En aquesta caseta, hi vivia Pippi Calcesllargues, una nena de nou anys que estava completament sola al món…

– LINDGREN, Astrid. Pippi Calcesllargues

2. Presentar-te els protagonistes i/o els adversaris,

En Bradley Chalkers seia al seu pupitre al fons de la classe: l’últim seient de l’última fila. Ni al pupitre del costat ni al de davant seu no hi havia ningú. Era en una illa…”

– SACHAR, Louis. Hi ha un nen al lavabo de les nenes

L’Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l’hort de casa seva amb un cistellet de figues negres…”

– PEDROLO, Manuel de. Mecanoscrit del segon origen

3. Saber des d’on, i de quina manera, el narrador et vol explicar la història,

Si de debò voleu que us en parli, segurament la primera cosa que voldreu saber serà on vaig nèixer, i com va ser la meva fastigosa infantesa, i què feien els meus pares abans de tenir-me, i tota aquesta porqueria estil David Copperfield…”

– SALINGER, J. D. El vigilant en el camp de sègol

4. Introduir-te en l’atmosfera que embolcalla la trama…:

A veces sueño que regreso a la mansión Dax, al lugar donde todo comenzó, donde cambió mi vida y me transformé en lo que ahora soy. Por desgracia, no se trata de un sueño agradable, sino de una pesadilla.”

– MALLORQUÍ, César. La Mansión Dax

Una mestra en l’art d’elaborar contes assegurava que una de les regles d’or de l’escriptura és: Situar el QUI, l’ON i el QUAN a les primeres de canvi.

Una vegada hi havia quatre criatures que es deien: Peter, Susan, Edmund i Lucy. Aquesta història tracta del que els va passar quan els enviaren lluny de Londres, durant la guerra, a causa dels bombardeigs…”

– LEWIS, C. S. El lleó, la bruixa i l’armari

A mi, els principis que més m’agraden són aquells que, amb ben poques paraules, et treuen la son de les orelles, t’esbatanen els ulls i els sentits, i et conviden a avançar amb les expectatives a dalt de tot:

El gos.

Amb ell va començar tot.

Si no hagués vist aquell gos solitari potser no hauria passat res.”

– MANKELL, Henning. El gos que corria cap a un estel

Va entrar a la meva vida el febrer de 1932 i no la va deixar mai més.”

– UHLMAN, Fred. L’amic retrobat

“Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable.”

– CABRÉ, Jaume. Jo confesso

I un dels que més em fascina és el següent:

“Tots els infants creixen. Tots menys un.”

– BARRIE, J. M. Peter Pan

Amb dues frases breus, l’autor defineix l’essència de la novel•la, del mite i del personatge, allò que el fa diferent de la resta de mortals.

I fins aquí, els deu principis que he trobat per poder elaborar el plat.

Quan us hagin fet prou xup-xup i estiguin sofregits al punt, hi podrem tirar l’arròs. El deixarem patir una mica i després hi abocarem el brou.

Més tard, mentre l’arròs vagi absorbint lentament el brou, tindrem una estoneta per continuar llegint les obres tot just encetades, sense oblidar que l’hem de remenar de tant en tant per tal que no se’ns enganxi al cul de la cassola.

Bon profit! que ve ser el mateix que Bona lectura!

PD: Per cert, si algú té a mà un bon inici de llibre per afegir a l’arròs de cementiri, ens el pot fer arribar a través dels comentaris d’aquesta entrada.

 

Deixa un comentari